Estats Units i el canvi climàtic

El mon anglosaxò fou, de fet, el descobridor, en sentit ampli, de l'ecologia com a ciència i de l'ecologisme com a corrent ideològica.
Si bé, el primer autor en utilitzar el terme és l'alemany Ernst Haeckel (Postdam 1834-1919), són els americans els que sintetitzen els principis de la nova ciència, la defineixen i l'hi donen una vida diferent a la de la biologia.
Les obres de EP Odum "Fundaments de l'ecologia" (1953) i de GL Clarke "Elements de l'ecologia" (1954), estàn considerades les obres cabdals en el naixement d'aquesta nova ciència.
Però també prové del món anglosaxò el neixement de l'ecologisme com a ideologia. Un moviment tant important com "Greenpeace" té el seu origen al Canada de la mà d'activistes canadencs i nord-americans, aquests darrers fugits del seu país per tal de no anar a fer el soldat al Vietnam.
Amb aquests antecedents hom hauria de pensar que els Estats Units tingueren una actitud "verda", adhuc beligerant, en la defensa de la Natura , de la seva perservació i en contra de les actituds que posen en perill la supervivència planetaria.
Estats Units, al contrari és avui el principal emissor de contaminants i gassos tòxics culpables de l'efecte hivernacle i del canvi climàtic. (Veure, per exemple la web del departament de Medi Ambient de la Generalitat per tenir més informació : http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/
O veure també, sempre hi ha malfiats, la web de la organització mondial dels meteorolegs/ONU : http://www.wmo.ch/meteoworld/fr/index_f.htm )
Una vegada establerta la relació entre els extranys fenómens atmosférics i climàtics que patim i l'acció humana per la emissió de CO2, la única actuació raonable és la reducció dràstica i immediata d'aquestes emissiolons.
Lluny d'això, els païssos han tingut una enorme dificultat per signar un compromís com el de Kioto, boicotejat pels Estats Units.
Estats Units emet el 40% del total de les emissions mondials de CO2. Sembla impossible acabar amb l'amenaça del canvi climàtic sense la seva participació.
La pressió del moviment civil nor-americà no ès alié a la incorporació dels Estats Units a la declaració final de la recent cimera sobre el canvi climàtic realitzada a Montreal, amb el compromís, per part de 157 païssos, d'anar més enllà dels acords actuals, a partir de l'any 2006, em quant als debats i 2012 enquant a les aplicacions.
Cal recordar, però, que estem llunt de complir els acords actuals. Aixì Espanya encapçala els incompliments dels acords de reducció d'emissions, encara i la compra de "cupos" d'emissió.
Estats Units, fins avui fora d'aquests compromisos, no només no reduia emissions, sino que els incrementava.
En el fons el debat gira entorn de l'anomenada "llibertat d'empresa", que caldria anomenar "patent de robatori i extermini de la terra", que el món del neoliberalisme amb els estats Units i el seu petroler president al davant encarnen. Per aquesta via qualsevol mesura que suposi un increment dels costos d'explotació, o millor dit, una disminució en els beneficis obtinguts a qualsevol preu, és considerada un atemptat a aquesta "llibertat d'empresa".
Sigui quina sigui la seva conseqüencia, la explotació de la mà d'obra infantil, el manteniment de zones lliures de sindicació i de drets humans, laborals i sanitaris a les maquiles, l'enfonsament en la enfermetat del SIDA sense medicines per milions d'africans, o el canvi climàtic.
La humanitat mereix tenir futur. Un futur allunyat d'aquesta manera d'actuar del neo-liberalisme, tant vella com l'aparició del robatori organitzat en les societats antigues.
La Terra mereix una oportunitat. Una oportunitat de continuar amb la seva meravella quotidiana de vida.
Els nostres fills i les nostres filles no poden heratar un mon tant mesquí.