Exercit i Llibertat?

L'Estat espanyol manté un dels récords, indubtablement mereixedor d'apareixèr al Guiness, d'aixecaments i intervencions dels militars a la vida politíca.
Tot el segle XIX i una bona part del XX són els militars els qui encapçalen governs, els fan caure o els sustenen, 's'inventen monarquies, fan venir la 1a. República o imposen la Restauració.
Generals de signe ideologic diferent marquen la historia. Cabrera, Zumalacarregui, Primo de Rivera, Franco, Millan Astray, Pavia, Prim, Espartero, Riego i tants altres.
En prop de 200 anys, la població d'Espanya només ha tingut protagonisme destacat en l'adveniment de la IIa. República, el seu desenvolupament i la seva defensa armada, i en el periode de la IIa. Restauració monarquica, l'etapa de Joan Carles II, que constitueix el periode més llarg de democràcia continuada de la nostra história contemporania.
I ves per on, fa dos dies un altra general ha volgut recordar aquest ignominiós passat, aixecant la seva veu per afirmar que, si els espanyols o una part de nosaltres decidíem de forma democràtica, alguna cosa que ell considera equivocada, esta disposat a sortir, com sempre en defensa de els seves idees, però amb les armes i soldats que paguem entre tots i totes.
Sencillament intolerable.
No podem admetre que ningú, desde qualsevol posició, segresti la voluntat popular. Ni ETA amb els seus atemptats, ni un general amb les seves amenaces. La voluntat popular és l'esoinada central de la democràcia i de la llibertat. De la llibertat col.lectiva i de les llibertats individuals. Hem dit, i ho tornarem a fer, que pels medis democràtics, de la lliure controversia de les idees i del convenciment de la majòria totes les posicions mereixen el mateix repecte. Però també diem amb la mateixa contundència, que cap idea imposada té valor.
Aqui cal recordar la enorme responsabilitat de la dreta espanyola, el PP actual, i de les seves posicions equivoques, aprofiten aquest afer per carregar contra el ministre de Defensa i contra ZP i no per reafirmar els principis democràtics. I cal recoprdar com el PP i els seus acolits mediatics continuen burxant i enforntan als espanyols. No contents amb el fracassat boicot als productes catalans, amenacen i amenacen, difonen una falsetat rera una altra.
Només el seny, la paciencia, la convicció en els valors democràtics, fan que la resposata desde aqui sigui tranquila i esperançada. Però la responsabilitat del PSOE augmenta, en la mesura en que la dreta apreta. Només una defensa a fons de la "España plural", lluny dèquilibrismes interns (Bono , Rodiguex Ibarra, etc,..), amb ple respecte per la sobirania democràtica del poble de Catalunya, i, per tant, nomé una aprovació del text estatutari sense retalls importants, pot tornar les coses on han d'estar.
No vull ni pensar en el panorama politíc que tindriem els democràtes de veritat, si el PSOE aprovès un text difuminat, amb un finançament igual per a tots, sense reconeixèr la nació catalana, etc,...