La Educació i l'esquerra. Una relació històrica

Així, ho veiem amb la Generalitat republicana, encara i el poc temps de govern i les enormes dificultats de la epoca.
D'una banda per la recessió económica iniciada arreu del mon l'any 1929, i que tingué com a episodi més conegut el crack borsari dels Estats Units (crack del 29 o de Wall Street), i que forçà a una situació laboral molt complicada i a una manca generalitzada de recursos económics per empendre politíques progressistes.
D'altra banda per les turbulències politíques d'alt nivell. La inestabilitat republicana fou deguda a la resistència de la dreta conservadora aqualsevol canvi i a la pressió de les masses populars per tenir accès de forma ràpida a uns mínims vitals negats al llarg de molts anys.
Finalment, perqué la situació del que avui anomenem serveis publics era desastrosa. Les imatges del viatge del rei Alfons XIII a Les Hurdes, o el documental posterior d'en Luis Buñuel, en serien una mostra d'una situació en la qual els poders públics no havien posat en marxa cap ni un servei per a la població.
La República tingué com una de les seves prioritats la de construir uns serveis públics moderns i adaptats a les neecssitats d'uns ciutadans i ciutadanes q ue constituen la base del nou régim.
Aixím en el camp escolar la inspiració de Giner de Los Rios i la residència d'Estudiants, marcà les directrius de la politica escolar.
Catalunya no restava fora d'un pessim panorama. Encara i que constituia una opunta de llança del desenvolupament económic d'Espanya, la industrial Catalunya no disposava d'uns bons serveis públics.

Nomnés el període de la Mancomunitat de Catalunya, restringida per les poques competencies i limitada pels recursos, havia supossat un cert esforç en aquest terreny. Aixi s'intrduiren els metodes d'ensenyament de Maria Montessori, es millora la Escola Industrial (creada el 1910) i l'escola del treball (1913).
A la mateixa época, Francesc ferrer i Guardia havia posat enmarxa l'Escola Moderna, inspirada en els ideals anarquistes i que li costa la vida.
La tasca de la Generalitat republicana, recolzada en l'ajuntament de Barcelona fou intensa.
D'una banda per la construcció d'edificis de gran importancia com les escoles del Mar i del bosc o el Dispensari central antituberculosi.
De l'altra per l'enorme quantitat d'intel.lectuals renovadors en tots els camps i que deixaren la seva emprempta en la educació, la sanitat, la arquitectura i d'altres camps.
El moviment de renovació pedagogica de la generalitat republicana, es encara avui un model a imitar. Amb l'aplicació de les mes modernes tecniques i les idees més avançades, a'aconsegui superar l'estret mirall de la formació religiosa tradicional centrada en les teòries de l'esglesia i allunyada de qualsevol visió cientifica i rigurosa.
Aquesta es la politica de les esquerres que volem posar en marxa des de la Generalitat. Una politica de renovació profunda i de millora dels serveis públics al servei, ara si, de tot un pais, no d'aquells que tenen recursos parlen angles i tenen habitatge dels papas, sinó d'un poble que té un 20% dels seus habitants en situació de dificultat económica i social.
Nomes la justicia social i la garantia del cobriment de les necessitats vitals mínimes garanteixen els principis d'igualtat d'oportunitats i permeten lluitar efectivament contra la exclusió social.
Nomes un pais que no tingui exclusió social és la nació catalana de tots els seus ciutadans.
Aquest es el repte


0 Comments:
Publica un comentari
<< Home