Un nou govern d'esquerres

Catalunya tornara a tenir govern d'esquerres els propers quatre anys. Això és una molt bona noticia, tant per les expectatives que aquest fet ha de generar per si mateix, al permetre, per exemple, continuar amb el desenvolupament de les politíques socials iniciades en aquest passat mandat, com per que això també significa que la regressió anunciada per la candidatura d'en Mas no sera possible (carnet de punts, xecs-regal i altres invents liberals).

Catalunya es construeix amb idees, amb politiques concretes que afavoreixen o no a determinades capes socials, a determinats grups que actuen sobre el territori. Catalunya no es una entelequia pura a governar per uns èsser destinats a això. No, els catalans i les catalanes tenim necessitats i volem determinades solucions als problemes d'avui i a la construcció del nostre futur. No existeix un front nacionalista que, pel simple fet de ser-ho portarà totes les benaurances bibliques a la nostra terra.

La campanya electoral ha estat despiatada en aquest sentit. Quant alguns dels candidatas que amaguen el seu dretanisme sota el pot de les essencies nacionals han fet propostes, s'han acostat a les de la dreta més casposa d'Europa. Propossar i mantenir propostes com la del carnet per punts del bon immigrant , els xecs -regal, que desmunten l'estructura pública i afavoreixen les iniciatives privades, o els descomptes d'IRPF per aquells que parlin anglès, es portar els interessos dels poderosos a primer pla de la politica, amb tota la seva nuesa i claredat. O, es que, a la gran quantitat de catalans i catalanes que els hi es indispensable bons serveis sanitaris, educatius i socials publics els afavoireixen aquestes propostes?. En absolut, son propostes fetes a mida pels amiguets d'en Mas, pels que detecten el poder económic, no ja a Catalunya, sino en l'entorn del nostre pais.

La crida nacionalista s'ha convertit en bufonada politíca, quant la cupula convergent, amb Mas i Duran al deu davant, ha demanat a Papa PSOE que obliguès el PSC a pactar amb ells. En que quedem?, Defensem l'autonomia politica catalana? O, com es el cas, el que defensem son els interessos de grup, els interessos de classe?.

Es evident que aquest nou govern té un enorme repte, el de no fracassar. Però cal recordar aqui que els governs del sr. Pujol no s'han distingit per arranjar els problemes reals dels catalans i les catalanes, i que, els mass-media i els grups de pressió, com no podia èsser d'altra manera, estaven encantats. Recordem aqui el trasvasament de l'Ebre?, O el diferencial d'inversió publica en educació respecte, no ja a Europa, sino a d'altres autonomies de l'Estat? O, l'escandol de l'ajut a les escoles d'elit? I tantes i tantes coses....

Aquest pais necessita un repàs per l'esquerra. Aquest pais necessita recuperar la seva èsencia de nació solidària, lliure i progressista.
Alló que ens ha distinguit al llarg de la història.


Llarga vida al govern d'esquerres i molta sort